¿PER QUÈ EL DIA DE LA DANSA ÉS EL 29 D'ABRIL?

Es conmemora el naixement de Jean-Georges Noverre, un ballarí, coreògraf, mestre i teòric de la dansa francès a qui si li atribueix la creació del ballet modern.

Això que vol dir? que a partir d'ara es va a entendre el ballet com una obra coreogràfica que explica una història a través del moviment sense suport de text narratiu o líric.

Noverre és el precedent de la nostra unitat didàctica; va tenir una repercusió decisiva sense el qual no hagués existit el romanticisme i mai s'hagués produït la consolidació del gènere.

                                              

DIA DE LA DANSA

El Dia Internacional de la Dansa va ser establert per la Unesco en 1982, atenent a una iniciativa del Comitè Internacional de Dansa, pertanyent a l'Institut Internacional de Teatre (ITI/UNESCO).

Aquest dia les companyies i escoles de dansa, organitzacions i particulars, duen a terme activitats dirigides a una audiència fora del seu àmbit habitual. És un dia de festa que celebren tots els països del món amb espectacles especialment dedicats a la dansa a través de: classes obertes, assajos a l'aire lliure, conferències, exposicions, publicacions en diaris i revistes, balls populars, programes en radi i TV, espectacles de carrer, etc.

A Guardamar farem la 6a Gala de la Dansa amb la participació de escoles veïnes.

MISSATGE

Cada any, la Unesco sol·licita a una personalitat reconeguda d'aquest art, que redacti un missatge que després és difós mundialment.

Enguany el missatge és de la coreògrafa nord-americana Trisha Brown, recentment morta. L'Institut Internacional del Teatre li va encarregar la redacció del missatge. Lamentablement, Brown va morir fa menys d'un mes, per la qual cosa s'han emprat reflexions seves al llarg de temps per escriure el Missatge del Dia Internacional de la Dansa 2017 que resa així:

Em vaig convertir en ballarina pel meu desig de volar. Transcendir la gravetat sempre em va motivar. No hi ha cap significat secret en les meves peces. Són un exercici d'espiritualitat que adopta una forma física.
La dansa transmet i expandeix el llenguatge universal de la comunicació, donant lloc al naixement de l'alegria i de la bellesa, i al progrés del coneixement humà. La dansa és la capacitat de crear… una vegada i una altra…en el pensament, en la conducta, en el fer, i en la interpretació. Els nostres cossos són una eina per a l'expressió i no un mitjà per a la representació. Aquest concepte allibera la nostra creativitat, que és la lliçó fonamental i el do de la creació artística.
La vida d'un artista no conclou amb l'edat, com sostenen alguns crítics. La dansa està feta de gent, de gent i d'idees. El públic pot portar-se a casa l'impuls creatiu i posar-ho en pràctica en la seva vida diària.