EL PRIMER BALLET ROMÀNTIC: LA SÍLFIDE

FITXA TÈCNICA

És un ballet en dos actos, ballet arquetip del romanticisme. La coreografia original és de Filippo Taglioni , la música de J. Schneitzhoeffer i el llibret de Adolphe Nourrit . Està basada en un relat de Charles Nodier - " Trilby, ou Li Lutin d'Argail " -. Estrenada a 1832 a l'Académie Royale de Musique de Paris i creada per a Maria Taglioni, filla de Filippo.

                                             

ARGUMENT

acte I

L'acció transcorre en un habitació. Comença amb James , un jove escocès, dormint en una butaca, en vigílies del seu casament amb Effie . Se li apareix una Sílfide , que balla al seu voltant i li desperta amb un petó. James vol retenir-la, però ella desapareix.

Arriba la núvia, amb la seva mare, uns veïns i Gurn, amic de James però secretament enamorat d'Effie. També està entre ells una bruixa que llegeix el futur en les línies de la mà i li diu a Effie que el seu nuvi no la vol de veritat i que s'unirà amb Gurn. James furiós, la tira de la casa, però aquesta promet venjança.

James es queda sol a l'habitació i se li torna a aparèixer la sílfide que li confessa el seu amor. James es resisteix al principi però finalment no pot resistir-se a la seva bellesa sobrenatural. Gurn li observa amagat i quan tornen Effie i els convidats es ho explica, però no li creuen. Enmig de les celebracions, se li torna a aparèixer, però ell és l'únic que pot veure-la, i ballen els tres (gran pas de trois). En un descuit li treu l'anell de casat i fuig, perseguida per James. 

acte II

L'acció transcorre al bosc. Comença amb la bruixa en companyia d'altres bruixes ballant a la llum de la lluna, i com a venjança per l'ofensa decideix tendir un parany a James i la sílfide. Treu un vel del calder i li farà creure a James que és una peça màgica i que només amb la qual es podrà atrapar a la sílfide. 

James i la sílfide entren al bosc i ella li mostra el seu regne encantat, apareixen altres sílfides, i ballen. Desapareixen totes i James es queda sol, apareix la bruixa, li pregunta si l'ha vist, li suplica que l'ajudi, ella aprofita per lliurar-li el vel i se'n va. Apareix la sílfide, veu el vel i ell es fa de pregar abans d'embolicar les espatlles de la sílfide amb ell, trencant-li les ales, pel que acaba morint en els seus braços. La bruixa apareix i li mostra que el que ella havia llegit a la mà era veritat, apareixent entre els arbres Effie i Gurn junts, seguits dels convidats, que el segueixen buscant, però no el veuen. Mentre un grup de sílfides es porten volant el cos sense vida de la seva estimada. James s'esfondra i mor, mentre la bruixa gaudeix de la seva venjança. El mal ha triomfat. 

MARIA TAGLIONI

El públic es va rendir per complet davant la poètica interpretació de Taglioni, inclús les dones volien semblar-se a ella, indumentària, pentinat, etc. No va ser l'única en posar-se les puntes, però sí la millor, la que va aportar qualitat a la dansa com encant, lleugeresa i fluïdesa.

En 1830, l'Òpera de Paris ja no pertanyia a la casa reial, era una institució semi-privada que va contractar a Maria Taglioni per una xifra astronómica creant una fòrmula pareguda al star system.

ALTRES ASPECTES DE LA SÍLFIDE

En 1836, va ser novament coreografiada pel danès Bournonville , amb música de Lovenskjold , pel Royal Danish ballet, respectant el llibret original. Aquesta versió és l'única coneguda perquè està en el repertori del Ballet Reial Danès des que Bournonville el va crear. 

La versió original de Taglioni es va perdre en deixar de representar-se, va passar a l'oblit fins que Pierre Lacotte va poder recompondre l'obra gràcies als documents, dibuixos i materials d'arxiu de l'època. Va ser estrenada a 1972 a l'Òpera Nacional de París. 

Ací us deixe el ballet que es va representar a 1972. Interpretat per Ghislaine Thesmar (la Sylphide), Michael Denard (James) i Laurence Nerval (Effie).

La coreografia de Lacotte manté l'estil de l'època, la qual cosa no és poc, però totalment nova i ha estat criticada per alguns com poc autèntica. La primera presentació d'aquesta versió va ser una producció per a la televisió emesa el 1° de gener de 1972, la qual aquí compartim!